Gent gran

Comencem el dia 26 de gener un cicle de xerrades amb titol "Som el que mengem - per un consum responsable".

La primera xerrada "Passat i present de les cooperatoves de consum" la farem al Garrofer (C/St.Joan de la Creu, 70 - al barri st.Crist de Can Cabanyes) a l'associació La Mussara.

Hi esteu tots convidats.

Imatge: 

Els virus gripals canvien contínuament. Per aquesta raó cal que us vacuneu cada any, ja que la vacuna es prepara per protegir-vos contra els virus que arribaran aquell hivern. El període ideal per vacunar-vos és el comprès entre els mesos d'octubre i novembre.

La vacuna s'elabora a partir de virus de la grip morts, per la qual cosa, mai us pot produir la malaltia. La vacuna pot provocar-vos molèsties locals lleus, que afecten un 15 % - 20 % dels pacients vacunats, i, rarament, produeix febre o malestar. En cas de malaltia aguda greu o febre superior a 39º C, consulteu el personal d'infermeria o de la farmàcia que us atén habitualment, abans de vacunar-vos.

La vacuna està contraindicada si heu tingut una reacció al·lèrgica amb una dosi anterior o sou al·lèrgic a algun component de la vacuna, com per exemple a l'ou.

Aquesta vacuna protegeix contra la grip, però no contra el refredat comú. No hi ha vacunes per al refredat.

¿Qui s'ha de vacunar?

La vacuna antigripal està indicada si sou una persona amb un risc alt de tenir complicacions per la grip, és a dir, si teniu més de 60 anys o una malaltia crònica del cor, dels bronquis, del ronyó, o si sou diabètic, o esteu afectat per una disminució de les defenses per altres causes.

• També us heu de vacunar si, durant la campanya de vacunació de la grip, esteu en el 2n i 3r trimestre de l'embaràs.
• La vacuna antigripal està indicada en nens amb malalties cròniques pulmonars o metabòliques i en persones internades en residències.
• Si teniu cura de persones malaltes a casa també cal que us vacuneu.
• A més, es recomana la vacunació a les persones que estan en contacte amb aquests grups de risc i els poden transmetre la grip, i a les persones que treballen en serveis oúblics essencials (com ara personal de sanitat, bombers, policia, etc.).

Si esteu entre les persones que us heu de vacunar, podreu fer-ho gratuitament als vostres centres de salut habituals. La vacuna estarà disponible des de l'1 d'octubre fins el 30 de novembre.

Trobareu més informació a:

• Campanya contra la grip de la Generalitat de Catalunya
• Article de l'hospital Trias i Pujol (Can Ruti)
• CAP Bufalà

Imatge: 

Segur que a Badalona amb més de dos centenars de milers d’habitants, podem trobar l’home ideal per fer-li una entrevista. A la nostra vila hi viuen artistas, científics, i gent amb la saviesa suficient com per a lluir-se un en aquesta tasca; però vet aquí, que no m’hi he molestat massa en cercar-lo, perquè al costat mateix d’on visc existeix l’home que es mereix ser entrevistat i per a mi és un honor fer-ho.

Home menut, savi pels anys, treballador, honrat, servicial i amb un toc d’humos sempre a punt que hom diria que és inhat.

Asseguts en unes catires de l’Asil Roca i Pi, l’entrevistat, la meva veïna Pilar (també companya de la Plataforma) i jo, vàrem passar una estona agradable amb aquesta estimada persona.

Nombre: José García-Serrano González

Nació en el Puente de Vallecas cuando aún no formaba parte como barrio de Madrid, el 29 de abril de 1916.

1. Desde cuando vive en Cataluña? Desde el año 1943 que fui desterrado de Madrid a vivir fuera de esta ciudad y a un mínimo de 300 km. de ella.

2. Por qué no nos cuenta esta historia? Yo era joven, tenia 20 años y junto a otros compañeros me alisté al batallón Largo Caballero, queríamos asegurarnos así que no nos llevarían lejos de nuestros hogares, después, acababa la guerra, ese fue el motivo de mi destierro. Estuve durante la contienda en Madrid, Huesca y Granada, fui herido levemente durante ésta.

3. Cuénteme algo de su familia… Nuestro hogar era el de una familia trabajadora que pasaba con lo que mi padre (que era barbero) ganaba con su trabajo; allí comencé yo a trabajar desde muy joven con clientes abonados o no que pagaban tres pesetas al mes. Recuerdo que el cura de la iglesia (que estaba frente a la barbería), le dijo una vez a mi padre: “Señor Sebastián, deje que su hijo Pepe me afeite!” después, también le hice la coronilla, con un duro de plata puesto en el lugar correspondiente, marcaba el círculo y después procedía al afeitado. Ese fue mi primer oficio.

4. Cómo fue a venir a Badalona? En Robres (Huesca) durante la guerra conocí a la que fue después mi mujer y madre de mi hijo. Primero nos vinimos a Barcelona y yo venía y hacia horas en Badalona en Can Schill, cuando me ofrecieron trabajo fijo. Vivimos un tiempo en San Adrián y por las obras de la autopista fuimos trasladados a Pomar, así fue como nos vinimos aquí.

5. Cómo se sintió aquí? Bien, yo siempre fui un hombre contento de donde vivía. Donde trabajé aprendí rápido a entender el catalán, pero nunca me atreví a hablarlo, recuerdo que el encargado me dijo el primer día: “Noi has d’aprendre dues coses importants: plegar i menjar, después si vols, ja aniràs aprenent més coses si tu vols”

6. Y venir al Asilo? Quedándome viudo y muerto mi único hijo, decidí venir a este mi segundo hogar el año 1994, dónde vivo feliz, procuro ayudar en todo lo que puedo y agradezco el trato que conmigo tienen todos; las monjas, las trabajadoras y todos los compañeros.

7. Bueno, qué le parece el barrio? Pues muy cambiado, lo bueno son las mejoras en la riera y en las casas, lo peor la pérdida de la tranquilidad. Antes ir a almorzar a Montigalá era toda una excursión, ahora todo está cerca.

8. Qué cambio ve en las gentes? Hay de todo, pero antes había más respeto. Lo bueno de ahora es la libertad, sobretodo en las mujeres que eran unas esclavas, pero aún hay quien confunde libertad con libertinaje.

9. Y usted, cómo se ve? Ya veis con noventa y un año, toda la vida queriendo ser mayor y ahora que lo soy me da rabia; pero aún así soy feliz.

A l’hora d’acomidar-nos ens varen desitjar tornar-nos a veure i ell va afegir: “Bueno, si os he molestado en algo, me alegro”. Pilar i jo, amb un somriure d’orella a orella, li varen dir Adéu.

Mentre recordava a Chesterton que afirmava: “Un optimista és el que us mira als ulls; pesimista és el que us mira als peus”. José ens mirava sempre als ulls.

Josep Muñoz

Imatge: 

Els horts urbans a Bufalà segueixen en marxa.

Ens podreu trobar  tots els diumenges a partir de les 11h. a Can Barriga.

No cal saber-ne massa, ser-ne expert o ser pages... Els horts urbans són un projectes socio-educatiu, que intenta apropar el camp, la sostenibilitat i l'ecologia a gent de totes les edats. Petits i grans treballen plegats en un objectiu comú.

També podeu visitar el nostre album fotogràfic sobre els urbans. El trobareu en aquesta mateixa web. Podeu fer clic aquí per arribar-hi.

Us esperem doncs als horts de Can Barriga

Imatge: 

Benvinguts aquest nou portal. Estem encara en fase de construcció, i tot el que veieu és troba en permanent canvi. Aquí no fem vacances! Esperem iniciar aquesta xarxa al setembre, amb la participació de tots/es vosaltres. Molt bones vacances.